dimarts, 19 de maig del 2009

Un país al punt del col·lapse, d'entrar en un forat negre...


El Departament d'Economia ha publicat avui les dades de recaptació del primer quadrimestre de 2009.

Tal i com era de preveure, hi ha un descens en la recaptació en tots els conceptes en relació amb l’any 2008 menys amb IRPF, que de moment és només una previsió, i la dada actual té poca fiabilitat perquè és una "bestreta" de l'estat a partir de les dades de l'any passat.

En teoria les dades reflecteixen un compliment d'objectius, atès que s'indica que s'està al 33,6% d'ingressos previstos.

Aquesta situació es basa, però, en un creixement espectacular de l'endeutament, que duplica allò previst, atès que ja està en 2.694 milions la variació de passius finacers, en comparació amb els 519 milions d'abril de 2008, i això suposa ja el 66,4% de tot el previst per 2009. Sense aquest macroendeutament el dèficit en 4 mesos de la Generalitat ja seria d'uns 2.000 milions d'euros.

Amb aquestes xifres és evident que el nou finançament (l’estafa del nou finançament) servirà de poc i que la Generalitat no podrà mantenir el seu ritme de despesa gaire temps.

Pel que fa al capítol I, i d'acord amb les previsions no realistes dels pressupostos de l'Estat, es porta recaptat el 27,6% del pressupostat, quasi un 5% per sota, per efecte de l'Impost del Patrimoni, que ha deixat d'existir. Ja havíem alertat que la Generalitat no havia tingut en compte en les seves previsions la desaparició d’aquest impost. Vet aquí, per tant, que ara ens trobem amb aquest dèficit afegit en relació al pressupostat pel sr. Castells amb tanta irresponsabilitat.

En Capítol II, la recaptació per l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats segueix baixant en relació amb 2008, que ja va ser dolent (dolentíssim!): s'ha recaptat només el 24,5% del previst per l'any, el mateix sobre consums específics, de forma que el total del Capítol II està al 28,3% del pressupost. Pensem que aquest impost, els ingressos per aquest impost reflecteixen tot el tema de compravenda d’habitatges, hipoteques i constitucions de societats. Per tant expressa de manera directa, com l’IVA, la magnitud de la crisi.

Una altra cosa que destaca és el Capítol IX en matèria d'endeutament. Pel que fa a l'estat de despeses http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_19943204_1.pdf, cal tenir en compte que el pressupost definitiu va ser de 30.700 milions, per tant uns 1.000 milions superior al pressupost d'ingressos, que no es compleix. En concepte de "disposicions" ja s'està al 41% de l'any, mentre que en obligacions reconegudes al 30,38%, a un ritme absolut igual que al 2008, per tant sense reducció de despesa.

D'acord amb el model de gestió pública que hi ha, sembla que el ritme de despesa corrent no s'atura. Què és el que està passant? Que els governs, espanyol i català, segueixen amb el seu nivell de despesa, o fins i tot l’incrementen!... sense tenir en compte per a res la radical disminució dels ingressos.

Els últims cinc anys el tripartit ha gaudit d’una bonança econòmica gairebé sense precedents, que li va permetre incrementar els ingressos en gairebé un 15% anual. Tot això va anar gairebé directament a despesa corrent, a engreixar l’administració. I a fer-ho de la manera més inútil que se’ns pugui acudir.

I ara continua igual. Només per posar un exemple: aquesta cosa demencial de l'Oficina Antifrau, una cosa absolutament inútil, una cosa que duplica o triplica els òrgans administratius i/o judicials que ja hi tenen competències. Doncs bé, aquest caprici polític haurà de generar una cinquantena de nous llocs de treball, més els locals corresponents, equipament, etc. I tot per a res, perquè no és res, no serveix de res. O els famosos “agents d’igualtat”, una altra collonada descomunal. O el brutal increment de funcionaris que s’ha operat en aquests darrers quatre anys, a l’administració de la Generalitat, organismes autònoms, càrrecs de confiança, etc.

És a dir, el país es desagna en mig una crisi brutal. El país s’està situant al punt del col·lapse gràcies a la crisi i l’espoli fiscal. El país s’està endeutant per moltíssimes generacions, gràcies a un govern peronista, covard i mentider. Però els nostres governants continuen com si sentissin ploure, viuen absolutament al marge de la realitat, i mantenen, de manera indecent, gairebé fregant la prevaricació, el seu nivell de despesa inútil (apa que no ho havíem avisat des d'aquest bloc!!!!!).

Aquesta situació és absolutament explosiva. I és explosiva en mans d’uns absoluts irresponsables. Estan generant una crisi estructural. Han entrat en una dinàmica política peronista, clarament peronista. La mateixa que tots sabem com va acabar a l’Argentina. Aquí no tenim patrimoni per a vendre’ns i mantenir la despesa corrent fins al col·lapse. Per això estem endeutant-nos de tal manera que farem pagar l’actual irresponsabilitat a les futures generacions durant molt de temps. Estem entrant en un autèntic forat negre.

És urgentíssim acabar amb aquesta situació, amb el tripartit i amb l’ocupació espanyola. Cal un estat propi de manera immediata. I cal uns governants amb una alta exigència ètica, eficàcia i austeritat.

Visca la terra, mori el mal govern!
PS: dedico a aquest post als companys que amb el seu estudi i preocupació patriòtica pel país l'han fet possible. Sense ells, sense la seva aportació, denúncia, informació, no l'hauria pogut escriure.

10 comentaris:

  1. Bé, potser algú es pensaba que lliurar Catalunya al tripartit creat per saquejar els presupostos no tindria consequencies.
    De fet, els PSOEmontillistes, en aixó de saquejar presupostos en tenen la má trencada. Fa 30 anys que no fan altre cosa.

    I ara bé lo més bó, penseu que si aconseguim fotre al carrer al tripartit, els PSOEmontillistes encara controlarán el 70% dels presupostos pùblics de Catalunya.

    És per aixó que no n'hi ha prou amb fer-los fora de la Generalitat, perqué encara els restarán les diputacions (que son la cova d'Alí Babá), grans ajuntaments (centrals de clientelisme politic) i consells comarcals (més clientelisme politic)

    Recordeu alló de Mas o Montilla?...donç aixó!, cal assegurar el tret de totes totes.

    Cordialment

    ResponElimina
  2. El tret no s'assegura amb persones, si no amb projectes: ESTAT PROPI, proclamació unilateral de la independència.

    Aquesta és l'única sortida.

    Reagrupament, per tant.

    ResponElimina
  3. Benvolgut amic Furiós,

    Un estat propi amb els tripartits al davant, havaent perdut les eleccions, (i imagina't al Benach de presi de la republica caalana!!!), dura menys de 4 anys, economicament. I aproven reingressar a Espanya, com a comunitat autonoma, i que els deutes els paguin només els nacionalistes catalans i sobiranistes.

    Els proiectes els duen endevant persones, organitzats en sistemes, pero sempre persones, grans persones, o xoriços.

    Mas ó Montilla, naturalment, són les dues uniques possibilitats que hi ha a Catalunya sobre la propera presidència de la Generalitat.

    Tot el que comporti reduir les possibilitats d'un va, directament, a pujar les possibilitats de l'altre.

    I no hi ha ni hi haurà ningú més.
    Arur Más o Pepe Montilla.

    I com mes va mes possibilitats vol tenir en Montilla de fer de Pachito Tacatum , pactant també o amb el PP del Vidal Quadras , que es more de ganes de retornar per aci (d'on va ser forçosament "exilat" als pactes del Majestic...) per a concentrar-se tots els espanyolistes i anticatalanistes.

    Només la victòria amplia I L'ACCÉS A LA PRESIDÈNCIA D'ARTUR MAS POT EVITAR LA CONTINUACIÓ DE L'ESPANYOLISME DES DEL PALAU DE LA GENERALITAT que han estat els tripartits, des del primer dia.

    Cordialment,
    Andreu

    ResponElimina
  4. Lapidari...

    Felicitats als autors de l'estudi.

    Akor

    Nota: Suposo que ho compensaran posant mes radars i mes impostos a la nostra gent.

    ResponElimina
  5. N' hi ha per llogar-hi cadires, amic Elies. Això ja comença a ser pitjor que el calaix ple de forats que es va trobar en Laporta...però a gran escala.
    Hi ha malgrat tot dues bones coses, de tot plegat;
    la primera i més immediata és que el proper Govern no haurà de pactar amb els sociates qui encapçala l' oficina antifrau.
    La segona serà que de l' adversitat se' n farà virtut i de l' autonomisme de l' espoli, es passarà a la independència a tots els efectes.
    Salut i independència,
    Cesc.

    ResponElimina
  6. La única manera de recol·locar tant funcionari sense feina és creant les conselleries de defensa i afers exteriors. Almenys així els que valguin per blegar l'esquena tindran feina a fer.

    ResponElimina
  7. Gran post, aquesta és la veritat.
    Quan pugui t'ajudaré una mica.

    ResponElimina
  8. "Independència o decadència", aquesta és la realitat.
    Salut i Pàtria!

    ResponElimina
  9. Gran post, em trec el barret.

    I molt necessari!!!!

    ResponElimina
  10. El tret no s'assegura amb somnis ni fites impossibles d'assolir a curt termini...i els mals de Catalunya, els que explicas en el teu post, benvolgut Elies furios, son mals que requereixen ser guarits d'inmediat, del contrari, correm el risc de que se'ns mori el malalt.

    ResponElimina