STOP CRIMINALITZACIÓ!

La UEFA, aquesta colla de fillsdeputa, de vividors, d’especuladors… aquesta colla de fillsdeputa que s’aprofiten en benefici propi de la passió que el futbol i els diferents equips desperten en la gent, en tots nosaltres, ha continuat reblant el clau de l’extorsió cap als seguidors.

Segons sembla, tots els seguidors dels equips de futbol que hem arribat a la final de la Champions som poca cosa menys que delinqüents, uns éssers menyspreables i humiliables als que cal tractar amb tota mena de prevencions punitives.

Sóc soci del Barça des de més enllà del que recordo. Des que tinc ús de raó he anat a desplaçaments del Barça. Sempre ens hem espavilat per obtenir entrades amb la finalitat de passar-nos-ho bé i d’animar el nostre club, el nostre Barça. Com a bons aficionats del Barça, també sempre a Catalunya.

I l’afició del Barça, aquesta massa enorme de seguidors que hem acompanyat l’equip en els seus desplaçaments, sempre hem estat un exemple de civisme, de comportament exemplar. El nostre club, a més, i de la mà d’aquesta junta directiva, som un dels millors exemples de lluita contra la violència al futbol. Som, des d’aquest punt de vista, irreprotxables.

Ara la UEFA ens tracta a tots com a delinqüents. Ens amenaça, ens humilia, ens coacciona, vulnera els nostres drets… i sembla que se n’hagi de sortir com si res. Com si el seu poder fós tan gran que està per sobre de la legislació penal i civil dels diferents estats. I hem de lamentar a més que els clubs s’hi hagin de plegar. Hem de lamentar que ningú protesti o denunciï aquest feixisme uefero.

Diu la UEFA que les entrades han de ser personals i intrasferibles. Això és una autèntica aberració. No hi ha cap disposició civil ni mercantil que ho pugui emparar. No hi ha res que ho faci així. Diu la UEFA que vol lluitar contra la revenda i l’especulació. Però són ells, és la UEFA, els que porten molt i molt de temps fomentant la revenda, l’especulació amb els sentiments.

Diu la UEFA que ens fotrà un xip a les nostres entrades, on hi figuraran les nostres dades personals i que per entrar a l’estadi a Roma hi haurà un lector òptic del xip que ens dirà qui som i que llavors haurem d’exhibir un carnet d’identitat o passaport per acreditar la nostra identitat.

De tal manera, p.ex. que si el meu germà que és soci del Barça cedeix la seva entrada a l’altre germà que no és soci, però que hi pot anar, aquest no podrà entrar.

La UEFA fot una tercera part de l’aforament de l’estadi a la venda directa, per internet. Poden comprar les entrades tots els aficionats del món. Però tots sabem que aquest partit és “propietat” sentimental dels seguidors dels equips que juguem la final. No és un espectacle assèptic, que hom pot observar com un espectacle de ballet al Liceu.

No: el futbol és passió. El futbol som els seguidors dels equips. I sostreure a aquests seguidors el seu protagonisme és un crim. La UEFA el perpetra, el porta perpetrant any rere any. Cada any fot a la venda 1/3 de l’aforament per internet, molt abans que es coneguin els clubs finalistes. Tots els seguidors del món ens hi llencem a veure si pillem entrada per si hi arriba el nostre club. Si ens toca l’entrada i el nostre club no hi arriba la fotem a la venda. Però ho fem perquè el mecanisme de la UEFA és tan pervers que aquesta és l’única sortida.

Però ara la UEFA, no contenta amb rebentar el mercat futbolístic, vol fer pagar, en la cara dels seguidors dels equips que hi arribem, el seu desvergonyiment.

Jo vull anar a Roma. Ja tinc bitllet d’avió i hotel. Només em falta l’entrada. Com a soci he demanat la meva entrada. Però com que sé que això no vol dir res, també li he demanat al meu germà, que no sap si hi podrà anar, que la demani, i al seu sogre, que segur no hi pot anar.

Ara què passa? que si li toca l’entrada al meu germà i finalment no hi pot anar, i em cedeix la seva entrada, no podré entrar? I si li toca al sogre, tampoc hi podré anar?

Però quina barbaritat és aquesta? En dret hi ha una cosa que són les obligacions personalíssimes. L’entrada a un espectacle no és una obligació personalíssima.

La revenda és un punible. Però perseguir el punible no converteix la disposició d’una entrada, que en cap cas pot ser considerada una obligació personalíssima, en un ilícit que inhabilita l’accés a l’espectacle.

Justament és la UEFA la que ha fomentat, amb les seves pràctiques mafioses, la revenda. I ara ens vol fer pagar als seguidors dels equips la seva mafiositat.

El que jo faci amb la meva entrada és el meu problema. La UEFA no em pot dir si la puc regalar, deixar, cedir, o fer el que em plagui. No em pot dir si puc anar-hi amb el meu germà o amb el meu sogre o amb els meus amics.

I el FC Barcelona hauria de posar-se a disposició dels socis per fer més fàcil convertir en una festa aquesta final. No s’hauria de fer còmplice de les aberracions de la UEFA.

Els seguidors dels clubs de futbol NO SOM UNS CRIMINALS. I a mi em molesta molt que em tractin com a criminal. Em molesta molt com em tracta la UEFA i em molesta molt que el meu club, el Barça, no em faciliti la vida, no em faciliti gaudir del Barça com sempre hem fet.

STOP CRIMINALITZACIÓ!

Els suporters no som criminals! No som delinqüents. No especulem amb els nostres sentiments. No ens enriquim amb la nostra passió. Tot el contrari. La nostra passió pels colors ens costa molts diners.

Cal dir prou.

L’afició del Barça és modèlica. Sempre ho hem estat i sempre ho serem. No hi ha dret a que ens tractin com a criminals. No hi ha dret a que no poguem gaudir dels nostres sentiments amb els nostres amics, germans, familiars, companys.

No hi ha dret a que la UEFA s’enriqueixi d’una manera tan indigna gràcies a nosaltres. Gràcies a que nosaltres estem cada dia donant suport als nostres clubs, amb les quotes de soci, amb els nostres abonaments… No hi ha dret a que es converteixi la festa d’una final en un esdeveniment per als quatre enxufats de sempre, per als vividors, per als que només s’enriqueixen gràcies a tots nosaltres.

Jo seré a Roma, i hi seré amb entrada pròpia o amb entrada que em cedeixi algun amic. I penso fer el que calgui per entrar. Volen que falsifiquem carnets? Ho farem? Volen deixar-nos fora? Entrarem. I tant si entrarem! O i tant que intentarem entrar. Costi el que costi, i caigui qui caigui. Fins i tot si caic jo, o em detenen, o què sé jo.

La UEFA és una unió de criminals que volen que ens convertim en criminals. Ens obliguen a convertir-nos en criminals. Queda dit. Hi serem. No en tingueu cap dubte. I després que ningú s’exclami si hi ha un drama.

Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure!

STOP CRIMINALITZACIÓ! UEFA FILLSDEPUTA!