SUSPIROS DE ESPAÑA

Avui s’ha donat a conèixer un informe sobre els informes encarregats pel tripartit en un any. No és, com hauria calgut, un informe complet. És una mostra. N’han agafat uns quants i amb això fan.

Tot i ser un tast, les conclusions són terrorífiques. D’entrada, no entenc que no hagi sortit cap responsable polític, avergonyit, absolutament avergonyit, i hagi dimitit, hagi demanat perdó, s’hagi cessat algú…

Això és simplement una mostra més de l’espanyolització de Catalunya. Estudiava l’informe, interpretava el que hi ha al darrere, i em venia al cap el famós pasodoble “Suspiros de España”. Sí, és això, suspiros de España. O millor dit, supuros de España-

España supura per tot el que hi ha al darrere d’aquesta pràctica execrable, excessiva, fraudulenta. L'España més rància, les seves pràctiques més execrables i premodernes, reflectides en aquest autèntic escàndol.

Primer sospir/supuració: És vergonyós veure com el preu dels informes se situa sistemàticament en el límit que permet la contractació directa. Això és un autèntic frau, una pràctica fraudulenta que únicament alimenta les xarxes clientelars del poder. Tots aquests informes no són una manera que té l’administració d’obtenir coneixement, són simplement una manera que tenen els partits en el govern de construir la seva particular menjadora, la seva xarxa clientelar, a través de la qual es paguen favors, silencis, col·laboracions, etc.

Segon sospir/supuració: És absolutament inadmissible el volum de contractació d’informes, que només s’explica pel primer sospir. Una administració pública, la de la Generalitat, que ha incrementat indecentment el nombre de funcionaris, d’alts càrrecs i d’assessors, fins a límits mai vistos no pot acudir a aquest recurs sistemàtic a l'informe extern.

De què serveix tot aquest exèrcit d’alts funcionaris, d’alts càrrecs i d’assessors, si sistemàticament han d’acudir a l’externalització del coneixement, a la prestació privada d’un assessorament, d’un informe, d’una aportació????

Això és absolutament indecent. Si els funcionaris de cos superior ja tenim entre les nostres atribucions la capacitat per a fer informes en les matèries que ens són pròpies… per què aquest sistemàtic recurs a l’externalització? Això no és culpa dels funcionaris dels cossos superiors, que, molt al contrari, ens veiem humiliats per aquesta pràctica, ja que en la majoria dels casos ens considerem absolutament capacitats per a l’elaboració d’aquests informes. Aquesta pràctica converteix en buròcrates el que hauria de ser l’elit funcionarial del nostre país, que assisteix, desmotivada, a aquesta pràctica perversa i clientelar, que els despulla de qualsevol incentiu intel·lectual i professional i, el que és pitjor, en ocasions els converteix en simples administratius d’aquestes externalitzacions, en un suport directe a les externalitzacions.

Però, segon… de què serveixen els alts càrrecs? No se suposa que tenen una competència de coneixement i comandament que els habilita per a aquest exercici de servidors públics? De què ens serveix la legió d’alts càrrecs si aquests l’únic que saben fer és encarregar informes a fora?

I, tercer… què fa aquesta legió d’assessors que omple les conselleries i qualsevol administració pública del nostre país???? Si per a determinades qüestions, que per la seva especificitat no encaixen en l’estructura de l’administració pública, es pot requerir el concurs d’assessors… què collons fan aquests assessors que no sigui encarregar informes a fora????

La suma d’aquesta proliferació d’alts càrrecs, assessors i externalitzacions del coneixement (informes) suposen un autèntic SAQUEIG dels fons públics, dels recursos públics.

Són, diguem-ho clarament, una autèntica vergonya, una indecència, un frau sistemàtic que saqueja les arques públiques amb l’única finalitat d’establir xarxes clientelars i pagar favors, complicitats o silencis.

Tercer sospir/supuració. L’administració pública catalana, des del seu origen, pateix d’espanyolisme. És una administració mal dimensionada i, ara, pitjor gestionada. Una administració moderna no pot tenir en cap cas l’estructura piramidal, incomprensiblement piramidal, que tenim. Una administració moderna, estratègicament dissenyada, necessita cada cop més menys funcionaris de tasques administratives, i cada cop més uns cossos superiors actius, preparats, amb un accés a la funció pública modern (no el tradicional temari d’oposicions), que siguin dipositaris d’un coneixement expert, d’una tradició i cultura administrativa, i actius en l’anàlisi i el disseny de les polítiques públiques.

Això no ho tenim, i a sobre, la gestió d’aquests cossos de l’elit funcionarial és tan desastrosa que són grups de funcionaris capats, intel·lectualment castrats, sense motivació, que simplement assisteixen amb una enorme tristesa professional al seu menyspreu per part dels alts càrrecs i polítics i a la seva conversió en un cos de buròcrates sense iniciativa.

Quart sospir/supuració. Aquest informe és una puta vergonya. Després de l’escàndol desfermat que va motivar la investigació, és acollonant que aquest “tast” en sigui el resultat.

Com a ciutadans tenim tot el dret del món a saber les xifres exactes, a que hi hagi un registre públic d’aquesta mena d’encàrrecs d’adjudicació directa. I a que es conegui, perfectament, transparentment, qui hi ha al darrere de les diferents societats, empreses, consultories, que són sistemàticament afavorits amb les concessions directes.

No hi ha dret que els ciutadans siguem sistemàticament humiliats, enganyats, estafats, per un govern que actua com un autèntic règim, que estableix, amb aquesta absoluta desvergonya i impunitat, una xarxa clientelar d’alts càrrecs, assessors i externalitzacions com la que patim en aquest país.

Visca la terra, mori el mal govern!

PS: i que consti que tot això el que fa és pervertir figures legítimes en el servei públic, com pot ser el recurs excepcional a assessors o a la petició d’informes externs. En cap cas sistemàtic, i en cap cas amb aquest abús de llei.