- (Torrente) hasta que pasa algo es un coñazo… ¿nos hacemos unas pajillas?
- (l’altre) ¿Cómo?
- Unas pajas, digo
- ¿Usted y yo?
- ¡Claro!
- ¿Ahora?
- Mira, si es pa darnos el gustillo… tu me la meneas a mi, yo te la meneo a ti… es pá aliviar tensiones… ¡sin mariconadas! ¡Nada de mariconadas!!!
- No sé yo si…
- Venga, sácatela, si es pá hacer tiempo…
- (l’altre) ¿Cómo?
- Unas pajas, digo
- ¿Usted y yo?
- ¡Claro!
- ¿Ahora?
- Mira, si es pa darnos el gustillo… tu me la meneas a mi, yo te la meneo a ti… es pá aliviar tensiones… ¡sin mariconadas! ¡Nada de mariconadas!!!
- No sé yo si…
- Venga, sácatela, si es pá hacer tiempo…
(de Torrente 1, un mite. Quin diàleg més sublim!!!! Costumisme hiperrealista, a propòsit d'Arenys, i és que tocar-se-la de tant en tant no està malament, sempre i quan en siguem conscients que és això, que ens estem fotent "unas pajillas, pa pasar el rato, pa aliviar tensiones")
Que vingui la Pajillera Pajilleire, jo poso les mans al clatell i miro el sostre.
ResponEliminaJoan Oliu
Jo preferiria que vingués la gallina chaconata i mirés al "Sostres".......
ResponEliminaEts genial!
ResponEliminaJo m'hi apunto, sempre que es faci amb afecte però sense carinyu.
ResponEliminaEnhorabona per la feina!
No sé, a mí la feina per assolir la plena sobirania dels catalans no em sembla cap cosa feixuga, sinó quelcom molt agraït en el que val la pena esmerçar-hi esforços. En aquest sentit, trobo d'allò més encertat el que en el seu moment li manifestà a un membre del braç polític dels GAL el sindicalista José Elorrieta: "a mí lo que me gusta no es vivir en una Euskal Herria independiente. A mí lo que me llena la vida es luchar por la independencia de Euskal Herria".
ResponEliminaSalut,
Bé, jo no ho hagués dit així, però certament és una palla per quedar-nos ben tranquils.
ResponEliminaT'equivoques Elies, el desafiament a l'estat d'Arenys ha tingut prou importancia, per començar ja marcat la linia entre els bons i els dolents
ResponEliminaels Jedi conra PSC, PP ,Falange i l'estat.(ICV es de sucre). Ah i pela-te-la de gust
Efectivament...que al final no quedi en un alleugeriment...que ningu es pensi que aixi ha estat cap escac a l'estat espanyol... cal treballar i persevera doncs l'enemic es fort, mes del que volem creure, i li va la pell en aquest tema.
ResponEliminaPer tant, no tornem als dies en que creiem que ens aixecariem aniriem a votar i al mati seguent aniriem a recollir el passaport catala...
Siguem una mica mes fred i mes calculadors a l'hora de valorar la forca del nostre enemic.
Akor
El que jo considero més bo de la consulta és que ha desmitificat un fet que força gent considerava impossible: Votar independència en una urna sense que els aquarterats al Bruc es mobilitzin per impedir-ho. Amb normalitat i harmonia conciutadana.
ResponEliminaQue tot i no ser vinculant, i restringida a un petit poble, hagi tingut amplia repercussió als mitjans internacionals.
Si es segueix escampant la iniciativa, com sembla que passarà, aplanarà el camí no només per defensar les tesis sobiranistes des de la centralitat política, sinó que també per normalitzar que un dia proper es formalitzi una consulta vinculant sense que la gent tingui cap por del que pot significar. A més amb l' aval i el coneixement de la comunitat internacional que ha vist qui som els civilitzats i qui els carpetovetònics.
Si que és com el sexe, on en un començament et coneixes tu mateix, després el practiques amb altri i l' acabes pulint a base d' experiència.
Estem a la primera fase, i anem de pet cap a la segona.
Salut i independència,
Cesc.
ha ha ha
ResponEliminaque bo
Sí, són unes palles.
A veure quan fotem el polvo de debò!!!