PERFECT DAY

Acabo d’arribar a casa. Són gairebé les tres de la matinada. El Barça ha guanyat 2-0 el Mallorca en el partit d’anada de semifinals Copa. Hem sopat al Roure. I hem acabat fent unes birres al Maria.

Abans, al migdia, he tingut la sort –l'honor!- de poder assistir al dinar de l’ambaixador d’Israel, Raphael Shutz.

Per condensar aquest dia tan intens he posat a l’equip de música en Lou Reed: Perfect day. Realment ha estat un dia perfecte. Tan perfecte que fins i tot em fa mandra escriure. Però estic obligat, per a compartir el que sento.

Sabeu… aquests subnormals d’ideòlegs d’Esquerra ens van vendre aquella xocolata del lloro que feien els tripartits, que pactaven amb els espanyolistes, per evitar que a Catalunya hi hagués dues comunitats. Imbècils.

Doncs sí, vet aquí que finalment heu aconseguit que hi hagi dues comunitats…

Perquè avui, mentre sentia l’ambaixador d’Israel, mentre observa els amics que m’acompanyaven al dinar… he pensat que sí, que efectivament hi ha dues comunitats, a Catalunya.

Més que dues comunitats, som dues civilitzacions diferents. Mentre un cop més sentia una vergonya aclaparadora per tot el que havia passat al meu país davant el conflicte d’Israel amb el terrorisme islamista de Hamàs… fins i tot abans que els proislamistes de Hamàs saltessin a la pista del Palau…. Pensava que sí, que a Catalunya vivim dues comunitats diferents. Molt diferents. Radicalment diferents.

Ara ens governa la comunitat de les tres “is” (III): Imbècils, Irresponsables i Insuportables.

Aquesta comunitat/banda exhibeix un menyspreu absolut pel que ha estat i és Catalunya. Presoners de les seves ideologies totalitàries, menyspreen la Catalunya que històricament s’ha construït i s’ha reivindicat: una Catalunya civilitzada, pròspera i lliure.

La Pilar Rahola, al dinar, ha explicat una “anècdota”. Diu que un amic comú amb Shimon Peres li va explicar que el president d’Israel, davant tot el que estava passant al nostre país va comentar al seu interlocutor la seva estupefacció: “què està passant a Barcelona? Va dir. I va afegir, per emfatitzar la seva estupefacció, la seva amistat i respecte envers el president Jordi Pujol. Que avui seia al costat de l’ambaixador tot dinant.

I és això, amics. És això. Catalunya, el nosre país, pateix del que una nació tan petita com la nostra no pot patir: una pèrdua absoluta de prestigi. La imatge que estem donant es correspon plenament amb el que passa al país, amb la realitat del país. Perdem prestigi, respecte, perquè no es pot respectar aquesta merda de govern que ens representa i la gent que li dona suport. No es pot respectar aquesta merda en la que ens hem convertit.

Sí, amics, ni independència, ni dependència, ni drets ni òsties. Les dues comunitats finalment s’han manifestat amb tota la seva cruesa.

La comunitat de les 3i que ens governa. Un govern propi de qualsevol república bananera: atur salvatge, endeutament salvatge, idees de salvatges, maneres de salvatges. Populisme com a tota recepta. Estafa i mentida com a tot eix polític.

Què podem oferir al davant l’altra comunitat? Doncs gent normal. Gent assenyada. Gent que entén el que és el país. Gent que sap que Catalunya és un país de l’europa occidental. Gent que valora, per damunt de tot, els valors de la democràcia i la llibertat. Gent que repugna el totalitarisme, en qualsevol de les seves manifestacions: islamisme, postcomunisme, postmarxisme atroç…. Gent que sap que la llibertat només arribarà a partir de persones lliures i que estimin la llibertat, no de la mà dels defensors de les més sagnants realitats neofeixistes del nostre temps, com l’islamisme i el postcomunisme.

I sí, què collons, jo vull compartir aquest goig de la llibertat i l’alegria per viure i per viure en un país civilitzat, lliure i pròsper, amb gent com la que avui he compartit el dinar, i amb tots aquests altres amics que patim la situació actual.

I sí, què collons, mola compartir, enmig la barbàrie, un dinar amb l’ambaixador d’Israel i amb amics com en Dessmond, en Cesc, n’Andreu, en Jordi, la Pilar, l’Anna, la Nilly, n’Alfons, en Ramon, en Marc, en Josep, en Toni….