FOR EVER YOUNG

Curiós dia, avui. He assistit, aquesta tarda, a la conferència de debat independentista que s’ha esdevingut a Barcelona, a Fort Pienc…

Tot el que he sentit ha estat una mena de “dejà vu”. Quantes vegades havia sentit allò que estava sentint en aquells moments? Quantes vegades, que ni tan sols m’afaitava, ja sentia el mateix… la unitat independentista… uf!

Ai, amics… jo perquè ja m’ho prenc amb una certa ironia tot plegat… perquè sinó ja m’hauria tallat, políticament parlant, les venes.

Però en fi. L’important és que hi ha un xup xup impressionant en el sobiranisme, en l’independentisme, que hi ha nous i importants referents. Que tots som conscients que estem davant un moment molt important… i que tots volem estar a l’alçada del moment històric.

Després hem anat a prendre birres amb els amics. Ah! Les birres! I els amics, les risses, la conya, l’autosuficiència…

Després et lies. I apareixen més amics, i apareix el teu germà –el meu, vull dir- i la seva colla, tots amb els freds perrys, tots smart and cleen, tots ells amb els seus tatuatges patriòtics relluents.

Llavors et mires –em miro- des del fons de les gerres de cervesa. I m’aixeco la màniga del xandall Cymru, i em miro el tatuatge de Jaume I desgastat, molt desgastat…

I et diuen que hi ha una festa skatalitika. I hi vas. I un cop hi ets, sense tenir-ne massa ganes, et sents gran, molt gran. Però els veus tots allà, tan rapadets, tan endreçadets, tan polits. Els veus allà ensenyant-se els tatuatges…. I tu –jo- allà. I la música, que et venen ganes de cridar “yeeeeeeees”, perquè és la teva música. I llavors estan elles, tan sexys amb les seves camises a quadres, que et diuen, “tu tens molt estil”.

I et veus allà, com quan et vas llegir The sprit of 69’, The skinhead bible… I et veus allà, et veus als bars que sempre vas freqüentar, la penya, l’estil, sí, l’estil… i les hòsties, les mogudes, les borratxeres impressionants… fins i tot trobes a faltar aquells himnes oi...

I finalment te’n vas –me’n vaig-, com si no hagués passat el temps. Com si jo fós aquell jove impúber que començava a militar, i tot s’ho creia. Com si jo fós aquell jove que es va fer el primer tatuatge dels molts que porto, i que l’anava ensenyant a tothom, tan orgullós...

For ever young, he pensat…mentre el taxi em portava al Poble9 i no deixava de pensar en la cançó.

Visca la terra, mori el mal govern!