A les ordres, Dr. Carretero!... i gràcies!!!

Avui ha estat un gran dia! Em sento molt feliç i il·lusionat. Ahir no vaig poder anar a dormir fins que no van penjar l’article d’en Joan Carretero a l’Avui. Sabia que sortia, i vaig esperar fins poder-lo llegir.

Brutal! Em vaig emocionar. Vaig sentir-me políticament viu, vibrant. Per això avui em permeto la llicència de dir: “a les ordres, Dr. Carretero”. Amb aquesta frase manifesto la meva absoluta coincidència amb l’anàlisi que fa Joan Carretero al seu article a l’Avui, tant pel que fa al diagnòstic com per a les propostes.

És difícil per a un independentista no estar d’acord amb el que ha dit en Joan Carretero. Jo diria que és pràcticament impossible. Excepte, és clar, que formis part d’algun dels clans que s’han fet amb el poder a Esquerra, del clan dels Cal·labresos o del Clan de l’Avellana.

Fa molt temps que molts estem denunciant que Esquerra (aquesta Esquerra) ja no és cap instrument útil per a la independència, més aviat tot el contrari, forma part dels obstacles. I forma part dels obstacles perquè aquests dos clans s’han fet amb el poder intern del partit gràcies a les seves extenses xarxes clientelars, abundantment cebades pels sociates.

Aquests dos clans dijous signaven la seva pau de componenda, amb aquella comèdia de la no candidatura ni retirada d’en Carod i la via lliure al Putxi perquè sigui candidat. És curiós que això es vengués com un acord o una pau, o com el final de les tensions dintre d’Esquerra. Perquè no és res de tot això.

Entre Puigcercós i Carod no hi ha CAP diferència. Tots dos són responsables aliquotament de la nefasta estratègia actual, de pacte amb l’espanyolisme del PSC-PSOE, i tots dos clans aposten de manera clara i manifesta per la perpetuació d’aquest pacte, del tripartit. Les úniques diferències entre tots dos clans són de caràcter personal i de quotes de poder a repartir. Això és tot. No hi ha cap diferència ni estratègica, ni ideològica, ni tan sols tàctica.

Dintre d’Esquerra l’única veu que ha manifestat una posició diferent a la dels dos clans ha estat la veu de Reagrupament i de Joan Carretero. El que passa és que aquesta veu i aquesta discrepància política i estratègica ha estat fàcticament silenciada dins del partit, perquè malgrat tot Esquerra és un partit amb un profund dèficit de funcionament democràtic, i no pels seus estatuts, sinó per les pràctiques immorals i sectàries dels clans en el poder.

Tot i que estatutàriament el partit ofereix unes possibilitats úniques per a la democràcia interna, fins al punt d’arribar a donar veu a tots els militants, a través de l’assemblearisme (i és, des d'aquest punt de vista, exemplar), el cert és que les pràctiques antidemocràtiques de tots dos clans han forjat un control intern del partit a través de les seves xarxes clientelars.

És un peix que es mossega la cua. L’estratègia de pacte amb els espanyolistes del PSC-PSOE permet alimentar les xarxes clientelars, i aquestes xarxes, adequadament cebades, controlen l’estratègia del partit i impedeixen que es modifiqui l’estratègia. Fins i tot quan es demostra que l’estratègia és un fracàs. Fins i tot quan el partit se sotmet al plebiscit popular i l’estratègia és àmpliament rebutjada. Fins i tot quan la gent i els votants deixen de confiar en el partit i la seva estratègia, i els hi giren l'esquena d'aquesta manera clamorosa, espectacular.

Aquests dies hem pogut veure com Anxo Quintana, del Bloque, dimitia per haver perdut un diputat. Què no haurien d’haver fet, en lògica democràtica, els dirigents d’Esquerra, que han perdut més del 50% dels vots que tenia el partit????

Per això avui és un dia important. Un dia que ens genera il·lusió i ens fa vibrar. Avui ha tornat a parlar el doctor. I quan parla el Dr. Carretero és per dir coses importants. I les ha dites. Quina diferència, en tot, amb els clans que okupen la direcció d’Esquerra!!! Uns clans i uns dirigents convertits en indigents del poder, a qualsevol preu. Presoners de les xarxes clientelars que ells mateixos han creat per a perpetuar-se en el poder.

El diagnòstic del Dr. Carretero és impecable. I les opcions que planteja, les úniques possibles.

Per això em poso incondicionalment al servei d’aquesta causa, en el que calgui, i en el que sigui o pugui ser útil. Perquè és la causa de la llibertat de Catalunya. És la causa i el discurs que arrela en el pensament d’en Macià. Són les idees i les propostes que sorgeixen del genuí esperit de l’autèntica ERC, no d’aquesta crossa sociata i col·laboracionista en que han convertit el partit en mans dels clans dels cal·labresos i de l’avellana.

I sí, només una persona amb l’autoritat moral i la credibilitat política del Dr. Carretero podia dir el que ha dit i que tants volíem sentir. Només algú com ell, amb el seu coratge patriòtic i la seva independència moral i personal, podia dir el que ha dit. I ha dit el que s’havia de dir. Ni més ni menys. Amb la claredat i amb la contundència a què ens té acostumats. Amb la mirada nítida i serena cap al futur, cap a la nostra llibertat, amb tota la dignitat i des del patriotisme. Ha dit el que havia de dir i que curiosament no és res del que els cal·labresos diuen que ha dit... "per això penso que a les properes eleccions s'hi ha de presentar una candidatura d'ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència...". Què és el que no enteneu, cal·labresos? l'ampli espectre? la independència?

Avui ha estat un gran dia. Per a cel·lebrar-ho, i per a gaudir del moment, amb una colla de bons amics hem fet poblenovisme, un magnífic i llarguíssim vermut a can Tomàs. I allà, brindant pel país i per la seva llibertat, ha arribat aquest espectacular plat de patates braves nivell hard. I ha arribat a la taula amb un parell d’ous, tal i com que es pot observar a la foto.

Amb el titular de l’Avui, s’han convertit en autèntica poesia visual.

Gràcies, Dr. Carretero, per donar-nos esperança, per fer-nos vibrar, perquè cada cop que parleu o escriviu és l’única vegada que ens sentim recomfortats en la nostra malaltia patriòtica, en el nostre desig de llibertat.

Patriotisme i dignitat!

Gràcies, Dr. Carretero, i... a les ordres!

Visca la terra, mori el mal govern!