AL TALL i Reagrupament: 25 d’abril, i sempre que calgui, Visca la terra!

Ens hem criat amb les cançons d’Al Tall. Ens hem criat sabent que quan el mal ve d’Almansa (o del C/Nicaragua) a tots alcansa... Hem crescut amb els acords vibrants, amarats dels versos i la força de les cançons d’Al Tall. Hem après a cridar “lladres”, mentre preníem consciència de ser poble, de que no s’és res si no s’és poble. I amb ràbia als ulls hem viscut des de sempre l’Onze de Setembre i el 25 d’abril:

“lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig
que ens poseu la cova en casa
i des d’ella governeu…”

Molts anys, molts, he estat a València per a commemorar el 25 d’abril, la derrota de les tropes catalanes, austracistes, davant l’exèrcit filipista dels espanyols… Som un poble viu que aquests dos dies demostrem que aquelles derrotes no han aconseguit acabar amb nosaltres, que som vius, molt vius, i que continuem lluitant per la nostra llibertat.

Fa 300 anys, després de la derrota d’Almansa, el general Basset reagrupava les seves forces, els seus maulets, i s’aprestaven a combatre l’enemic espanyol a les portes de Barcelona.

Dissabte passat, després del brillant article del Dr. Carretero, vaig fer un post dient que em posava a les ordres. Avui, 25 d'abril, hem pogut llegir un magnífic article d'en Salvador Cardús donant suport a la proposta d'en Joan Carretero. I també hem conegut, a través d'un article al seu bloc, la decisió estrictament personal d'aquest patriota exemplar que és en Jaume Renyer d'abandonar Esquerra, alhora que manifestava el seu suport a Joan Carretero.

Aquest moment, amics, amigues, val la pena viure'l, val la pena ser-hi, per al que sigui. Perquè té aire de llibertat, té aires d’èpica i combat final per la nostra llibertat davant els lladres que sempre, des de la nostra infantesa, hem combatut, aquests lladres que entraven per Almansa per posar la cova en casa i des d’ella governar.

Amunt i crits!

Visca la terra, mori el mal govern!