Sempre havia estat molt prudent al volant. Fins i tot havent tingut cotxes potents. Però haig de reconèixer que el règim lliberticida del tripartit m’ha canviat.
Totes les seves tonteries, tota la seva propaganda, tota la seva repressió… m’ha fet adonar que la llibertat fins i tot es pot estimar i comptar amb km/h.
Des que hi ha l’aberració prohibicionista aquesta dels 80 km/h m’he tornat un killer. Fins arribar a Martorell la repressió és tan brutal, que un cop passat Martorell hom no pot deixar d’estimar la velocitat com a reivindicació de la llibertat.
Cada km/h que guanyo al prohibicionisme és una parcel·la de llibertat que guanyo a aquest règim totalitari. Així no és estrany que a la que puc i tinc carretera pel davant em fiqui a 180 km/h tranquil·lament. Sembla que el dispositiu antiradars va prou bé, perquè fins ara no m’han caçat. Sé el risc que corro. La llibertat sempre ha tingut un preu, i reivindicar-la, també.
Cal fer una conducció estratègica. Tot a la vida és estratègic. Cal tenir en compte l’estat del vehicle, cal tenir en compte l’estat del trànsit, anticipar les amenaces, en forma de nusos o conductors imprevisibles. Cal, sempre, tenir controlada la carretera fins on t’arriba la vista, no en l’entorn immediat, que has de tenir gravat d’abans.
Mai abans havia disfrutat tant de la velocitat com a sinònim de llibertat. Cada km/h que guanyo guanyo llibertat. I amb Depeche Mode a l’equip, sensacions…
Contra els lliberticides!
Visca la terra, mori el mal govern!
Totes les seves tonteries, tota la seva propaganda, tota la seva repressió… m’ha fet adonar que la llibertat fins i tot es pot estimar i comptar amb km/h.
Des que hi ha l’aberració prohibicionista aquesta dels 80 km/h m’he tornat un killer. Fins arribar a Martorell la repressió és tan brutal, que un cop passat Martorell hom no pot deixar d’estimar la velocitat com a reivindicació de la llibertat.
Cada km/h que guanyo al prohibicionisme és una parcel·la de llibertat que guanyo a aquest règim totalitari. Així no és estrany que a la que puc i tinc carretera pel davant em fiqui a 180 km/h tranquil·lament. Sembla que el dispositiu antiradars va prou bé, perquè fins ara no m’han caçat. Sé el risc que corro. La llibertat sempre ha tingut un preu, i reivindicar-la, també.
Cal fer una conducció estratègica. Tot a la vida és estratègic. Cal tenir en compte l’estat del vehicle, cal tenir en compte l’estat del trànsit, anticipar les amenaces, en forma de nusos o conductors imprevisibles. Cal, sempre, tenir controlada la carretera fins on t’arriba la vista, no en l’entorn immediat, que has de tenir gravat d’abans.
Mai abans havia disfrutat tant de la velocitat com a sinònim de llibertat. Cada km/h que guanyo guanyo llibertat. I amb Depeche Mode a l’equip, sensacions…
Contra els lliberticides!
Visca la terra, mori el mal govern!
M' has recordat l' enyorat Karbeis.
ResponEliminaSalut!
Cesc.
http://paper.avui.cat/article//cultura/171251/tripartit/depen/tu.html
ResponEliminaAnar a 180 fora de l'autopista em sembla una temeritat.
ResponEliminaSí marc, però no oblidis que s'ha de garantir la llibertat de l'individu d'estimbar-se allà on vulgui, portant-se per davant la gent que faci falta.
ResponEliminaAquests pobres innocents que morin per culpa d'un temerari liberal al volant seran víctimes de la llibertat. Però la llibertat sempre ha tingut un preu, i la mort per la seva causa és l'acte més sublim de tots.
Loerc, com pots arribar a ser tan mesell?
ResponEliminaNo es pot justificar l'injustificable, que és el que està fent la conselleria sauriana amb el tema dels 80 km/h (i tants d'altres), sobretot perquè els que som majors d'edat i pensem en lloc de seguir consignes sabem que les excuses per que anem a 80 fins a castellbisbal són això, excuses.
Entenc que els mesells preferiu un món asèptic on la seguretat és que el ciutadà sigui un xaiet mentre justifiqueu els vostres dogmes amb veritats màgiques.
I sí, 180 km/h a les costes del Garraf és una temeritat, però a la recta de Sant Sadurní és perfectament assumible per un vehicle mitjà. Són molt més perillosos els trailers a 90 davant la Zona Franca o els aprenents que van a 100 km/h pel carril del mig. I sobre això no veig que feu res...
Bravo, Esparver!
ResponEliminaT'has emportat el premi, je je je!
el teu plantejament és el correcte. El regulacionisme absurd porta més absurditats. El regulacionisme absurd, aquest letal intervencionisme fins a extrems grotescos, és un atemptat a la llibertat.
I ara, permeteu-me que us confessi que aquest post era una pura provocació.
De fet ara mateix no tinc ni cotxe. Sóc un total partidari del transport públic, de llogar un cotxe quan el necessito, etc.
Però volia fer un post provocador per a denunciar aquesta regulació soviètica, que realment el que els hi sap greu és no poder posar-nos un xip programat.
Elies
Bé, jo només comentava la vostra devoció idolàtrica vers la llibertat.
ResponEliminaNi estic especialment a favor dels 80 km/h (és un tema que no m'afecta gaire) ni estimo l'Estat (un altre ídol modern, com ho és la Llibertat)
Com a brometa està bé, però he llegit sobre el mateix tema en altres blocs de credo liberal i em temo que els seus feligresos autors parlen molt seriosament...
El tema de l'absurditat de les regulacions de trànsit m'encén la sang de manera desmesurada.
ResponEliminaEm passa com amb els plantejaments sobre el canvi climàtic, si em defensen coses amb falsedats m'encenc, pot més que jo.
I Loerc, després de llegir el teu bloc m'ha sorprès el to del teu primer comentari, potser perquè no estic per ironies.