Homo Sapiens i Homo Cataloniae

L’altre dia, en un magnífic documental del Canal 33, d’aquells de primera hora de la tarda, s’abordava aquesta incògnita evolutiva de la desaparició de l’home Neardental i la supervivència de l’Homo Sapiens.

Són moltes les teories que intenten explicar els motius pels quals els Sapiens són els únics homínids que sobreviuen. Constadada la convivència temporal i espaial de Sapiens i Neardentals, el gran interrogant ha estat quina és la clau de l’èxit del Sapiens i quina la raó de l’extinció del Neardental.

El documental de l’altre dia establia una teoria molt interessant. I que probablement sigui en aquests moments –no n’entenc gaire, tot i que el tema és apassionant- la més estesa. Tots dos homínids presenten unes semblances fisiològiques realment clares. Però no eren iguals. Hi havia alguna diferència física que pogués explicar els motius de l’èxit d’un d’aquests homínids i la desaparició de l’altre?

Després de mostrar el crani de tots dos homínids, un investigador ens explicava que la base del crani del Neardental era plana, similar a la d’alguns primats actuals. La del Sapiens era diferent, no era plana, i així la seva laringe se situava més avall que la dels Neardentals.

Aquesta diferent ubicació de la laringe, més amunt en el cas dels Neardentals esdevé, d’acord a aquesta teoria, clau, atès que els comportava una gran limitació de les seves possibilitats d’articular sons (p.ex. no podien pronunciar 3 de les vocals bàsiques), i com a conseqüència d’això, tenien una gran limitació de llenguatge en relació al Sapiens.

El Sapiens, amb una laringe més baixa (és a dir, amb més coll), era capaç de molt més registres sonors i comunicatius que el Neardental. El Sàpiens va poder desenvolupar un llenguatge molt més abundant, molt més complex, molt més ric.

Aquesta capacitat en relació al llenguatge va comportar enormes conseqüències en relació a la seva supervivència. El fet de tenir un llenguatge complexe els proporcionava també una comunicació complexa i un pensament complexe. El Sapiens era infinitament superior al Neardental en la seva capacitat d’entendre la complexitat, d’entendre el món, de comunicar-se… i, finalment, de predir el futur.

Fruit d’aquesta diferent fisiologia, a la que l’investigador atribuïa les conseqüències que matusserament us he explicat més amunt, el Sapiens era capaç de predir el futur. No és que fós un adiví, sinó que sabia quan es produïen les coses. Així, en les excavacions que aporten informació sobre aquells Sapiens que convivien en el temps amb els Neardentals, s’hi han trobat una mena de calendaris que informaven sobre els moviments de les diferents espècies, i que per tant tenien conseqüències directes sobre les seves estratègies de caça i en general de relació amb un entorn que eren capaços d’entendre, de processar en la seva complexitat i finalment de predir el futur, de saber quan es produeixen les coses... i de sobreviure!

Tot just els crèdits del documental omplien la pantalla que vaig pensar en nosaltres, en els catalans. Vaig fer una mena de flash sobre el que sé de nosaltres, sobre el que sé i/o conec de l’Homo Cataloniae. Vaig analitzar la nostra situació i vaig intentar extreure’n alguna conclusió en termes de supervivència.

I els resultats d’aquesta anàlisi no ens conviden a l’optimisme.. d'entrada. Si el llenguatge havia proporcionat als Sapiens la capacitat d’entendre la complexitat, i així assegurar la seva supervivència… el que caracteritza l’Homo Cataloniae sembla ser justament el contrari.

El Cataloniae ha sublimat el llenguatge. Tot ho gasta en paraules. Si al Sapiens el llenguatge el va permetre assumir la complexitat i predir el futur per a poder actuar per a assegurar la seva supervivència, el Cataloniae ha acabat convertint el llenguatge en part de la complexitat.

El llenguatge, per al Cataloniae, ja no serveix per a entendre els fenòmens complexos i per tant poder predir el futur i així poder actuar adequadament per a garantir el seu futur. El Cataloniae ha fusionat llenguatge i complexitat. La complexitat ja no s’expressa en termes de supervivència, sinó únicament en termes de llenguatge.

Atrapat en aquest bucle, el Cataloniae només discuteix sobre les seves pròpies formulacions. La complexitat s’ha desplaçat del món que l’envolta a com expressa el seu món. Tot i que sembla poder predir el futur, saber quina serà l’evolució dels esdeveniments, això ja no és el fet clau sobre el que vol actuar per a garantir la seva supervivència. El Cataloniae no actua, simplement formula expressions complexes, que es retroalimenten.

Semànticament i sintàcticament el Cataloniae presenta un estat evolutiu avançadíssim. És tan fi, tan absolutament sensible a aquest llenguatge complexe que és capaç de paralitzar-se absolutament fins que no resolgui els propis processos complexos que ell mateix ha formulat.

Tot i que encara no hi ha estudis científics rigurosos, l’anàlisi de la informació que diàriament genera el Cataloniae permet anticipar clarament la seva desaparició. El Cataloniae ha esdevingut una raresa evolutiva que prefereix discutir infinitament sobre el sexe dels àngels, abans que actuar. Per a un Cataloniae desfer les complexitats discursives que ell mateix ha generat és el factor que major satisfacció li proporciona, en una incomprensible i frenètica activitat onanista.

El Cataloniae expressa una activitat frenètica microtribal quan alguns dels seus membres defugen aquest onanisme i actuen. Per a un Homo Cataloniae, en el seu actual estat evolutiu, no hi ha major repte tribal que liquidar, acabar, ofegar, oposar-se, als qui volen actuar. Tot i que són perfectament conscients que com a tribu estan a punt de ser liquidats, el Cataloniae prefereix continuar discutint que actuar.

I, evidentment, per a poder continuar discutint, necessiten eliminar o fagocitar els qui volen actuar.

El Cataloniae és, sens dubte, el final de la cadena evolutiva que s’inicia en aquells Homo Sapiens, i que gràcies al llenguatge van ser capaços d’entendre la complexitat del món i garantir la seva supervivència. L’Homo Cataloniae, situat en un letal bucle evolutiu, només garanteix la complexitat del seu llenguatge, ignorant totalment la seva pròpia i permanentment amenaçada supervivència.

Els darrers mesos, però, tots els qui estem preocupats per la supervivència de l’Homo Cataloniae tenim motius per a un cert optimisme. D’entre els Cataloniae ha sorgit una corrent evolutiva, l’Homo Reagrupatiens, que fa servir el llenguatge per a explicar la complexitat i intentar garantir el futur, la supervivència, dels Cataloniae.

Els Reagrupatiens es caracteritzen per una clara vocació a l’actuació, a l’activitat. El Reagrupatiens no s’aboca a les discussions estèrils, ni a la microtribu, ni al mariachisme. El Reagrupatiens assumeix el lideratge de fer alguna cosa per evitar la nostra desaparició: fa servir el llenguatge per a explicar la complexitat del nostre món, però ho canalitza tot cap a l’acció, cap a l’objectiu preferent de garantir la nostra supervivència com a poble.

Tu què fas? Discuteixes o et reagrupes?

PATRIOTISME I DIGNITAT.