Aquesta nit arribo d’un sopar convocar pel fòrum Tagamanent, que aplega diferents sensibilitats del catalanisme a l’àrea del Vallès i l’Osona. Hi he anat perquè per a celebrar el seu 25è sopar amb diferents personalitats del catalanisme, han convocat un sopar tertúlia amb dos dels polítics catalans pels que sento una especial debilitat (admiració): en Joan Carretero i en Quico Homs.
Amb en Quico fa anys que ens coneixem i m’enorgulleixo de compartir moltes coses amb ell, començant per l’amistat i acabant, si així ho voleu, pel patriotisme. Amb en Joan Carretero no fa tant de temps que ens coneixem, però també crec que ens uneix un apreci mutu i, a banda d’això (que no conseqüència d’això) crec que és en aquests moments el polític més interessant que hi ha a Catalunya. Polític sense fer política, s’entén, perquè de fet és un metge de la Cerdanya i militant d’ERC que, si d’alguna serveixen les seves opinions, és perquè són creïbles, perquè emanen d’una persona creïble, en la que la gent hi creu, hi creiem.
A l’edició digital de l’Avui llegeixo que tots dos han emplaçat a la unió del catalanisme. Em sembla un titular fals. Voluntariós, però fals.
No ha anat per aquí la cosa. I em sap greu, perquè en Bou ha estat de principi a final al sopar. Confio que demà, a la crònica escrita, modifiqui les seves conclusions. (escric això encursivat després d'haver publicat el post... la crònica digital i l'escrita no varien, dissortadament en Bou es manté en l'error, en el greu error)
Per a mi el sopar m’ha ratificat que en Quico i en Carretero són dos dels polítics més interessants que hi ha en el nostre panorama polític. I que a més a més fugen, defugen, tots dos, dels estereotips i els etiquetatges. I ho fan sense por. Per això m’agraden.
És clar que avui han parlat de la unió del catalanisme. Però crec que han conclòs que és, a hores d’ara, més una quimera que cap altra cosa. I coincidint en molts punts, també n’han discrepat en molts d’altres. Des d’una discrepància patriòtica, que és la saludable.
En Quico resumeix i condensa ben clarament i ben admirablement les virtuds de la nova Convergència. Encarna perfectament aquest ambiciós projecte nacional de la Casa Gran del Catalanisme.
I en Carretero resumeix i condensa tot el que hauria de ser ERC i que no és. I no ho és per voluntat de la seva sectària militància. Una militància que ha fet que el partit d’en Macià, de la casa i l’hortet, sigui vist avui en dia per l’electorat com un partit més d’extrema esquerra que els comunistes d’ICV (veure l'enquesta del CEO). CDC ha fet els deures i ha començat a caminar cap al reconeixement com a eix polític del Dret a Decidir. Però… Esquerra… quins deures ha fet? Convertir-se en un partit d’extrema esquerra? N’hi ha per llogar-hi cadires, realment.
Per això en Carretero parla amb l’autoritat de qui recull el pensament de Macià, el pensament nacionalista i independentista propi d’ERC, però en el desert que han convertit aquest partit la direcció d’Esquerra i la secta de militants que els segueixen.
Mala peça al teler, doncs. Perquè si hem d’entendre com a unitat del catalanisme considerar el PSOE un partit espanyolista, anem ben servits. Però és clar, la cosa, de la mà de la botiflera direcció d’Esquerra ja ha arribat a aquests límits de negació de l’evidència. I l’Esquerra d’en Puigcercós i d’en Carod és un agent de l’espanyolisme al servei del PSOE.
Si denunciar això, aquesta obvietat, és reivindicar la unitat del catalanisme… anem ben servits.
Crec que ha quedat palès, avui, que la unitat del catalanisme és una altra cosa per a la que no existeix encara cap full de ruta que la faci possible. En Carretero ha parlat clarament que només la voluntat de tenir un estat propi pot servir per canalitzar energies. En Quico, legítimament, no ho ha negat, però ha apostat per construir nació.
I en aquestes, la direcció d’Esquerra el que fa és construir estat, estat espanyol, a Catalunya. Aquí sí que hi ha unitat, en el botiflerisme, en el qual incloc, evidentment, la direcció d’Esquerra, i tot el tripartit, està clar. Al servei d’Espanya.
Sabeu què us dic: Visca la terra, mori el mal govern!
Amb en Quico fa anys que ens coneixem i m’enorgulleixo de compartir moltes coses amb ell, començant per l’amistat i acabant, si així ho voleu, pel patriotisme. Amb en Joan Carretero no fa tant de temps que ens coneixem, però també crec que ens uneix un apreci mutu i, a banda d’això (que no conseqüència d’això) crec que és en aquests moments el polític més interessant que hi ha a Catalunya. Polític sense fer política, s’entén, perquè de fet és un metge de la Cerdanya i militant d’ERC que, si d’alguna serveixen les seves opinions, és perquè són creïbles, perquè emanen d’una persona creïble, en la que la gent hi creu, hi creiem.
A l’edició digital de l’Avui llegeixo que tots dos han emplaçat a la unió del catalanisme. Em sembla un titular fals. Voluntariós, però fals.
No ha anat per aquí la cosa. I em sap greu, perquè en Bou ha estat de principi a final al sopar. Confio que demà, a la crònica escrita, modifiqui les seves conclusions. (escric això encursivat després d'haver publicat el post... la crònica digital i l'escrita no varien, dissortadament en Bou es manté en l'error, en el greu error)
Per a mi el sopar m’ha ratificat que en Quico i en Carretero són dos dels polítics més interessants que hi ha en el nostre panorama polític. I que a més a més fugen, defugen, tots dos, dels estereotips i els etiquetatges. I ho fan sense por. Per això m’agraden.
És clar que avui han parlat de la unió del catalanisme. Però crec que han conclòs que és, a hores d’ara, més una quimera que cap altra cosa. I coincidint en molts punts, també n’han discrepat en molts d’altres. Des d’una discrepància patriòtica, que és la saludable.
En Quico resumeix i condensa ben clarament i ben admirablement les virtuds de la nova Convergència. Encarna perfectament aquest ambiciós projecte nacional de la Casa Gran del Catalanisme.
I en Carretero resumeix i condensa tot el que hauria de ser ERC i que no és. I no ho és per voluntat de la seva sectària militància. Una militància que ha fet que el partit d’en Macià, de la casa i l’hortet, sigui vist avui en dia per l’electorat com un partit més d’extrema esquerra que els comunistes d’ICV (veure l'enquesta del CEO). CDC ha fet els deures i ha començat a caminar cap al reconeixement com a eix polític del Dret a Decidir. Però… Esquerra… quins deures ha fet? Convertir-se en un partit d’extrema esquerra? N’hi ha per llogar-hi cadires, realment.
Per això en Carretero parla amb l’autoritat de qui recull el pensament de Macià, el pensament nacionalista i independentista propi d’ERC, però en el desert que han convertit aquest partit la direcció d’Esquerra i la secta de militants que els segueixen.
Mala peça al teler, doncs. Perquè si hem d’entendre com a unitat del catalanisme considerar el PSOE un partit espanyolista, anem ben servits. Però és clar, la cosa, de la mà de la botiflera direcció d’Esquerra ja ha arribat a aquests límits de negació de l’evidència. I l’Esquerra d’en Puigcercós i d’en Carod és un agent de l’espanyolisme al servei del PSOE.
Si denunciar això, aquesta obvietat, és reivindicar la unitat del catalanisme… anem ben servits.
Crec que ha quedat palès, avui, que la unitat del catalanisme és una altra cosa per a la que no existeix encara cap full de ruta que la faci possible. En Carretero ha parlat clarament que només la voluntat de tenir un estat propi pot servir per canalitzar energies. En Quico, legítimament, no ho ha negat, però ha apostat per construir nació.
I en aquestes, la direcció d’Esquerra el que fa és construir estat, estat espanyol, a Catalunya. Aquí sí que hi ha unitat, en el botiflerisme, en el qual incloc, evidentment, la direcció d’Esquerra, i tot el tripartit, està clar. Al servei d’Espanya.
Sabeu què us dic: Visca la terra, mori el mal govern!
I mentre no mori el mal govern, que fem? No hi ha ningú que vulgui fer bullir l’olla?
ResponEliminaNo hi ha ningú que passi de les sigles CiU i o ERC i es posin a fer un bon brou perquè d’aquí dos anys pugui recollir els resultats?
Si passem d'ERC no passará res irremediable...si passem de CiU, continuarem amb el tripartit PSOEmontillista, i aixó no s'arregla amb dos anys, i menys amb els PSOEcialistamontillistas controlant-ho tot.
ResponEliminaQualsevol canvi en la correlació de forces del catalanisme només es pot fer fent previament al pscPSOE fora de totes les institucions possible, democràticament, però de manera aclaparadora, perque la orientació que es doni al catalanisme es faci sense la interferencia d'aquests. Amb el pscPSOE als governs de Catalunya, només anirem cap el desastre, que al cap i a la fí, aquesta és la seua raó d'existir.
L'eslogan Mas o Montilla, no és cap vagenada, no, és el que hi ha...i ens cal que sigui Mas, encara que sigui amb reticencies. O estarem ben fotuts...com a Nació.
Cordialment
El problema rau en que ningú vol fer els fonaments d’una casa nova per por a no poder-la acabar, tots volen entrar per la porta gran. Ja poden anar dient que volen el millor per Catalunya mentre van donant-se cops al pit.
ResponEliminaJo soc la menys indicada per dir res de Convergència i Unió, però en un hipotètic cas que s’hem girés el cap i hagués d’escollir donar-li el vot, hauria de ser sense Unió i altres. Com sempre molts ens veurem repetint el mateix que venim fent fa ja dues legislatures, abstenció, a no ser que es presentin gent nova amb una plataforma unitària. Podria ser que ens enduguéssim tots una sorpresa....
Bona nit,
ResponElimina100% d'acord, de la primera a la darrea paraula, amb la crònica d'en Elies. Gràcies. Es aixi. Clar i senzill.
I, benvolguda Rosa, no entenc, absolutament, no entenc aquestes prevencions i excuses.
Tornem al segle passat. Eleccions catalanes del 1932. Com anaven a les llistes d'ERC en Tarradellas, o en Companys, o en Carles Pi i Sunyer, ho sento molt. No puc votar la llista ERC que encapçalà en Macià.
O es que tots els candidats que han anat darrera en Carod les 4 darrers eleccions eren homenots patriòtics perfectes? Repassem les llistes i puntuem?
I, per acabar, tornem a somiar, per a donar excuses, i en realitat escapolir-se de la realitat real, i del deure patriòtic de fer avançar la pàtria, en això de les plataformes unitàries que ningu mai ha vist. Repassem. El BEAN, zero diputats. (14.000 vots - Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional de Catalunya (BEANC) Tambe era unitari. CUPS-Unitat Popular pel Socialisme : 22.000 vots. zero diputats. NE-Nacionalistes d'Esquerra: 45.000 diputats. zero escons. Ara les CUP,? Ara el PRC? Zero diputats.
En Joel Joan de cap de llista de no sè què? 15.000 vots zero diputats. Ciudadanos, amb tot el suport mediàtic i financer, van entrar pels pels. I ara no tornaran a entrar.
La realitat no es perfecta.
El pais no es perfecte.
Jo no sóc perfecte
Tu no ets perfecta.
Però, políticament, perquè només dieu que exigiu la perfecció a CDC o a CiU?
Us ho diré. Per no reconèixer que el vostre vot d'anteriors vegades ha estat traït, i que us vareu equivocat.
Maleït orgull personal. Reconèixer les errades, vistes les realitats, és el que ens fa persones i ens fa progressar.
Mas , o Montilla.
Quedar-se a casa es votar per Montilla, a l'hora de la veritat.
Cordialment,
Andreu
Andreu,
ResponEliminajo sí entenc les prevencions de la Rosa.
I crec que cal entendre-les des de la seva sinceritat i autenticitat, perquè em sembla que és molta la gent que pensa d'una manera similar.
La Rosa, entenc jo, està en plena sintonia amb tot el que es denuncia i es parla en aquest bloc i d'altres amics.
Però, evidentment, estar en sintonia no vol dir tenir les mateixes receptes ni adoptar les mateixes solucions.
Per això són tan interessants les vostres aportacions (de la Rosa, de l'Andreu, d'en Josep i etcètera).
Aquest és el diàleg patriòtic que hem de compartir.
Tens raó Andreu, qui soc jo per exigir res a CiU, no els he votat mai, ara, a ERC si que els vaig votar fins el primer tripartit, després ja sabem que ha passat. Els hi he dit de tot per activa i per passiva, i et ben asseguro que l’únic que he aconseguit es fer-me mal a mi mateixa per allò que diuen que quan dius les veritats perds les amistats.
ResponEliminaSi donar el meu vot fos tan fàcil com n’és de llegir els blocs amb idees maquíssimes, com Dies de Fúria, això voldria dir que el nostre país funciona de maravella. Permeteu-me dir que jo estimo a ERC, tant tant, que em fa mal.
L'única cosa positiva de tot això és que aviat veurem si hi ha unitat i qui és traïdor i qui no.
ResponEliminaJo també estic com la Rosa, escarmentat. Tantmateix hi ha un seguit de fets que valoro:
ResponEliminaVull perdre en montilla de vista i treure els sociates del monopoli institucional que nosaltres patim.
A les ecspanyoles en Duran no em va agradar gens, i no va ferres de bo.
Ara, CDC trobo que evoluciona adequadament i trobo que aquesta evolució no ha de ser castigada pel cos electoral sobiranista, al contrari, se'ls ha de demostrar que aquest és el camí. Han de ser premiats, no per ser com voldríem que fossin, sinó per allunyar-los de com no voldriem que tornéssin a ser. Hi ha molta gent interessada en poder dir que la seva "radicalitat" - que en diu el Seragossa- els ha fet fracassar.
Hi ha un doble objectiu, també per salvar ERC de l' abisme, que el tripi no sumi, i ens desatel.litzem, que vol dir que CDC pugi i o mani sola, o satel.litzi els sociates i ens deixi encapçalant l' oposició.
Govern nacionalista amb alternativa de govern independentista.
El que no pot ser és el que ens va passar a les ecspanyoles, on CiU i ERC vam passar de 18 a 13...i els sociates a 25. Això mai més, i això és fruit de l'abstenció.
Salut i independència,
Cesc.