24 pagues... i BAT BLOGS!

Aquests dies el tripi va de commemoració del segon any de tripartit. Segon any del segon cicle de derrotes, una darrere de l’altra. Segon any de mentides, manipulació, por, desil·lusió.

Ens l’han venut com a segon any triomfal perquè no han tingut cap pollo que els hagi fet plegar. Quin mèrit! No es pot caure més baix. No podem, com a país, aspirar a menys ni esperar més càstig. El dolor que està infringint el tripartit és col·losal, supera qualsevol mesura imaginable.

És l’imperi de la mediocritat més absoluta, de la grisor, de la manipulació d’aquesta nova casta de funcionaris de partit de tota una nació.

És el triomf absolut dels sociates. És l’any en que ja podem visualitzar el seu triomf absolut, i el silenci amb què les seves mesures de control són assumides. És l’any, p.ex. en que podem saber que s’ha creat una Direcció General de Coordinació Interdepartamental que, tot i ser de nova creació, ja té prop de 40 funcionaris en nòmina, sota la direcció del comissari Josep Martí (el germà del Carles Martí de l’Ajuntament de Barcelona). Per a què? Per a controlar tot el que es mou al govern. És l’any en què han posat en marxa mecanismes d’intervenció per al control absolut de totes les subvencions que distribueixen els diferents departaments. Les subvencions, que són els mecanismes a través dels quals els diferents departaments impulsen les seves polítiques… ara totes han de passar per la supervisió dels comissaris sociates.

És l’any i l’aniversari en que les dives d’Esquerra, Puigcercós i Carod es barallen per fer conferències. La setmana passada en Puigcercós, per parlar de valors republicans (els que no té, s’entén). I avui a l’Al-Avui ens amenaçaven que en Carod en prepara dues per a finals de mes. Conferències per a buròcrates, per a funcionaris de partit. Conferències de res, de merda, de pura merda, purs excrements intel·lectuals.

És l’any i la data en què la gent d’Esquerra ha començat a fer números i veu que el que els hi queda són 24 pagues fins arribar a la fi de la seva ocupació temporal de càrrecs. Perquè és evident que no es pot dir que hagin manat. Simplement han ocupat càrrecs associats a sous.

Doncs queden exactament 24 mesos. Una autèntica eternitat quan hom veu el mal que són capaços de fer dia rere dia. Però alhora una autèntica esperança nacional que s’acabi aquest calvari. I si pot ser, que s’acabi per a sempre. Que aconseguim acabar amb aquest règim de funcionaris de partit.

24 mesos. Només 24 mesos… per a la fi d’aquest règim, del règim del tripartit.

Per tal de celebrar com cal aquest aniversari, proposo, llenço la iniciativa, a concretar, de crear una nova xarxa de blocs patriòtics, els BAT BLOGS (Blogs Against Tripartit). Espero que tots us hi sumeu i hi contribuïu. Endavant amb el nostre combat per la llibertat!!