.jpg)
Avui hem acomiadat Francesc Espriu al cementiri de Collserola, enmig d’un gran silenci d’emoció i admiració. Darrere els finestrals de la capella la pluja batia els pins. Més enllà, els turons que envolten Barcelona.
Els mestratges són com la pluja d’aquests dies, una pluja insistent i sàvia que omple la nostra terra de saó, aquesta saó tan fertil i necessària, que ho fa tot possible: que ragin les fonts, que tinguem bones collites, que la terra desperti abundosa.
En Francesc Espriu ens ha deixat un mestratge patriòtic exemplar, brutal. Com ell, molts altres patriotes amb qui va compartir penalitats, lluita, patiments i un enorme amor per Catalunya, un amor sense límits, un amor, també, alegre i vital.
Descansi en pau. Com deia en un comentari a l’anterior post l’amic Joliu, nosaltres no descansarem per fer possible el nostre somni, el somni que compartim amb en Francesc Espriu: veure i viure en una Catalunya lliure.
Els mestratges són com la pluja d’aquests dies, una pluja insistent i sàvia que omple la nostra terra de saó, aquesta saó tan fertil i necessària, que ho fa tot possible: que ragin les fonts, que tinguem bones collites, que la terra desperti abundosa.
En Francesc Espriu ens ha deixat un mestratge patriòtic exemplar, brutal. Com ell, molts altres patriotes amb qui va compartir penalitats, lluita, patiments i un enorme amor per Catalunya, un amor sense límits, un amor, també, alegre i vital.
Descansi en pau. Com deia en un comentari a l’anterior post l’amic Joliu, nosaltres no descansarem per fer possible el nostre somni, el somni que compartim amb en Francesc Espriu: veure i viure en una Catalunya lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada